Galeria
Fotografies realitzades per Mateo Gamón i Francesc Vera Casas
Església
Sant Joan de Ribera va concebre aquesta Església de Corpus Christi no solament com la capella del seu Col·legi, sinó abans de res com un model ideal de com havien de ser les noves esglésies parroquials, segons la renovació emanada del Concili de Trento. Un model reformat que abraça els aspectes constructius i decoratius i també els relatius al culte. Està dotada fins i tot d'un campanar que ha servit d'exemple durant segles, amb lleugeres variacions, a moltes esglésies.
Sant Joan de Ribera
Sant Joan de Ribera va nàixer a Sevilla el 27 de desembre de 1532. Des de 1544 va estudiar teologia a la Universitat de Salamanca amb els millors mestres del moment. En 1562 va ser nomenat bisbe de Badajoz i en 1568, Sant Pius V li va concedir el títol de Patriarca d'Antioquia i el va nomenar arquebisbe de València.
Va deixar plasmat el fervor de la seua pietat eucarística i saviesa teològica en el seu Col·legi de Corpus Christi, que va fundar amb la finalitat de formar un clergat reformat d'acord amb les disposicions conciliessis, i al que dotà de nombroses obres artístiques i una expressiva singular litúrgia. Va morir a València, el 6 de gener de 1611. Va ser beatificat per Pius VI en 1796 i canonitzat per Joan XXIII en 1960.
Claustre
El Claustre va ser construït entre 1600 i 1603 per Guillem del Rei. Els pòrtics a doble altura es van alçar amb el magnífic lot de columnes dòriques i jòniques de marbre de Carrara, adquirit en 1596 per sant Joan de Ribera dels hereus de donya Ana de Mendoza, Princesa d'Éboli. Els alts sòcols en taulells d'aresta de tradició morisca, amb dissenys renaixentistes, i vidriada segons la tècnica de la "maiolica" italiana, van ser realitzats en els seus forns de Burjassot, entre 1604 i 1605
Capella de les Relíquies
El context espiritual de l'època i la seua pietat religiosa van impulsar a l'arquebisbe fundador a col·leccionar salvaguardant-les les relíquies sagrades. En 1607 va reunir en aquesta estada, construint per a elles el gran armari 1, luxosament decorat per Tomás Gil de Bolaynos i el pintor Tomás Hernández, i coronat per les estàtues de les Virtuts Cardinals, així com rics reliquiaris, elaborats amb metalls i pedres precioses pels millors argenters de València, la major part dels quals van ser confiscats en 1814, arran de l'ocupació napoleònica; es conserven malgrat tot les relíquies en receptacles més modests.
Pinacoteca
L'any 1959, el Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, conscient de l'immens i valuós patrimoni cultural acumulat al llarg dels segles, va voler fer un esforç per a facilitar als ciutadans el coneixement i gaudi d'aqueixos béns culturals. Per a açò va encarregar a l'arquitecte valencià Carlos Soria habilitar un espai museístic accessible al públic en una part de les antigues habitacions dels col·legials.
En aquest Museu del Patriarca s'exhibeix una escollida selecció de les valuoses obres artístiques amb les quals l'arquebisbe fundador va dotar el Col·legi, així com moltes altres que van arribar posteriorment. Obres de Caravaggio, Baglione, El Greco, Morales, Ribalta i molts altres artistes d'altíssima qualitat, juntament amb mostres d'orfebreria i llibres de gran valor.
Arxius i Biblioteques
Els arxius i biblioteques del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi conserven en els seus fons documentació del segle XIV fins a l'actualitat. La voluntat de la institució, seguint les pautes marcades pel seu fundador, és la de custodiar, conservar, organitzar i difondre el seu patrimoni arxivístic i bibliogràfic entre la societat. Destaquen els fons de protocols, de música i de l'arxiu de la institució. Esment especial requereix la Biblioteca de Sant Joan de Ribera que conserva una gran part de la biblioteca personal del fundador, que va llegar al Col·legi després de la seua mort, al costat d'altres obres que foren incorporades posteriorment. La biblioteca està situada en el punt més alt de l'edifici i organitzada per diferents matèries: Bíblies, Sants Pares, Filosofia, Història, Teologia, etc.
Documents
Sens dubte el patrimoni documental i artístic que la institució conserva és un fidel reflex de la figura del seu fundador. Al llarg dels segles les biblioteques i els arxius han anat enriquint-se amb l'adquisició de nous llibres o documents, quedant manifestada no solament el vessant espiritual i religiosa del Col·legi sinó també la cultural i científica, sent aquesta última un dels seus principis existencials. En aquest sentit, els fons dels arxius i biblioteques del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi són una font bàsica per a la història dels valencians des del segle XIV fins als nostres dies, i per extensió, atés el caràcter universal del seu fundador, per a l'estudi del Renaixement i de l'Humanisme en el marc de la Monarquia Hispànica i l'Europa del seu temps.
Vària
Col·lecció de fotografies